L’Estació Espacial Internacional (ISS) serveix de laboratori orbital col·laboratiu per a les agències espacials internacionals per dur a terme experiments i desenvolupar tecnologies que algun dia poden ajudar en l’exploració de l’espai profund o en missions humanes a Mart. Una tecnologia desenvolupada per a l’ISS és un mòdul ampliable conegut com a Bigelow Expandable Activity Module (BEAM).
L’Estació Espacial Internacional, l’estructura més gran del món a l’espai, va començar a muntar-se en òrbita el 1998 i compta amb tripulacions contínuament des del 2000. Hi ha 15 països que cooperen diàriament per operar-la. L'ISS es va dissenyar per a 30 anys de vida, fins al 2028, quan s'espera que el cost del manteniment comenci a ser prohibitiu. L'ISS s'ha beneficiat enormement de les contribucions de científics i astronautes canadencs. Una de les aportacions més importants dels enginyers aeroespacials canadencs és el Shuttle Remote Manipulator System (o SRMS), conegut com Canadarm.
L’astrofísic Neil deGrasse Tyson s’ha convertit en un nom conegut pel seu treball que posa de manifest la manera com la vida humana està connectada amb el cosmos.
Manejar el volum de plàstic al flux de residus és una crisi mundial, ja que la majoria de residus de plàstic no es poden reciclar. La major part del plàstic s’aboca als abocadors, on escapa productes químics al sòl, mentre que alguns s’incineren i alliberen toxines a l’aire. Cada any, vuit milions de tones mètriques de contaminació per plàstics acaben als oceans de la Terra. Tot i que això sona penós, hi ha moltes accions fàcils que podeu fer per reduir el vostre consum personal de plàstic.
Les naus espacials i els satèl·lits s’utilitzen sovint per orbitar els cossos celestes, ja sigui la lluna, un planeta distant o la mateixa Terra. Però no totes les òrbites són iguals. Les òrbites a baixa altitud requereixen diferents velocitats i despeses d’energia que les òrbites a gran altitud. Una vegada que un objecte orbita a una altitud específica, les lleis d’inèrcia fan que sigui molt fàcil mantenir aquesta òrbita. Però canviar l'altitud de l'òrbita és bastant complicat. Afortunadament, els físics moderns tenen un mètode per fer possible tal cosa: la transferència de Hohmann.
Com que el canvi climàtic afecta la salut i els ecosistemes del nostre planeta, és important fer la nostra part per evitar o compensar els seus impactes negatius. Una manera d’ajudar a disminuir l’efecte del canvi climàtic és reduir les nostres emissions de carboni.
Com que el canvi climàtic continua afectant la nostra atmosfera, la humanitat ha de prendre totes les mesures possibles per frenar aquests efectes i protegir el nostre planeta. Reduir els residus és una de les maneres més significatives de contribuir a un món més sa.