Tot i que podeu escoltar els termes 'teoria' i 'hipòtesi' utilitzats indistintament, aquests dos termes científics tenen significats dràsticament diferents en el món de la ciència.
El mètode científic consisteix a formular hipòtesis i provar-les per comprovar si s’adhereixen a les realitats del món natural. Les hipòtesis demostrades amb èxit poden conduir a teories científiques o a lleis científiques, de caràcter similar, però que no són termes sinònims.
Quan els científics van inventar el plàstic, va ser elogiat per ser excepcionalment resistent, no es va trencar naturalment com la matèria orgànica. No obstant això, cap a la dècada de 1960, els investigadors van començar a preocupar-se que la naturalesa duradora del plàstic fos un problema important que contribuïa als abocadors i a la contaminació dels oceans. Cap als anys vuitanta, els científics van oferir una nova solució a la contaminació per plàstics: el plàstic biodegradable.
Sempre heu tingut una fascinació pels planetes, els forats negres i els meteors? Si és així, hauríeu d’explorar la possibilitat de treballar en el camp de l’astronomia. Tant si els vostres interessos són treballar en un laboratori local com treballar junt amb els astrònoms més importants del país a la NASA, haureu de fer alguns passos clau per convertir-vos en astrònom.
Quan la NASA envia coets a l’espai, han de lluitar amb molt més que entrenament d’astronautes, càrregues de combustible i un objectiu general de la missió. Els astrofísics que planifiquen els viatges espacials també han de lluitar amb les lleis fonamentals de la física. El principal d’aquests és la llei de gravitació universal de Sir Isaac Newton.
Dues espècies que ocupen un hàbitat similar poden presentar trets físics comuns; si aquestes espècies provenen d’avantpassats biològics diferents encara tenen molt en comú, les seves semblances poden ser el resultat d’una evolució convergent.
Cal un cert nivell de velocitat perquè un objecte aconsegueixi una òrbita al voltant d’un cos celeste com la Terra. Es necessita una velocitat encara més gran per alliberar-se d'aquesta òrbita. Quan els astrofísics dissenyen coets per viatjar a altres planetes —o fora del sistema solar completament— utilitzen la velocitat de rotació de la Terra per accelerar els coets i llançar-los fora de l’abast de la gravetat de la Terra. La velocitat necessària per alliberar-se d’una òrbita es coneix com a velocitat d’escapament.
Si alguna tasca requereix un conjunt d’habilitats molt concret, és l’exploració espacial. Des de la ciència i l’enginyeria espacials fins a com combatre la malaltia del moviment més extrema i cooperar amb companys de feina de tot el món, els astronautes han d’estar preparats per a qualsevol cosa.
El disseny del coet es tracta de compensacions: cada lliura de càrrega que necessita un coet per aixecar-se de la superfície de la Terra requereix més combustible, mentre que cada nova quantitat de combustible afegeix pes al coet. El pes esdevé un factor encara més gran en intentar aconseguir una nau espacial en algun lloc tan llunyà com Mart, aterrar-hi i tornar-hi de nou. En conseqüència, els dissenyadors de missions han de ser el més prudents i eficients possibles a l’hora d’esbrinar què embalar en un vaixell cap a l’espai i quins coets utilitzar.
El temps a Mart és força diferent al de la Terra, però la seva atmosfera i el clima també són més similars a la de la Terra que qualsevol altre planeta. El clima marcià és relativament més fred que el de la Terra (fins a -195 graus Fahrenheit) i sovint presenta grans tempestes de pols. Tot i això, tot i ser un desert frigid propens a violentes tempestes, els científics de la NASA són més optimistes sobre l'exploració i l'habitació a Mart que qualsevol altre planeta.
El 15 de desembre de 1963, el president Lyndon Johnson va signar la llei sobre l'aire net. Des de llavors, ha servit com un dels punts de referència que regulen la qualitat de l’aire als Estats Units.
El pes de la nostra atmosfera té un impacte directe en la nostra vida quotidiana, afectant des de la quantitat d’oxigen que absorbeixen els pulmons fins als patrons meteorològics que ens envolten.
Els biaixos cognitius són inherents a la nostra manera de pensar i molts d’ells són inconscients. Identificar els biaixos que experimenta i pretén en les seves interaccions quotidianes és el primer pas per entendre com funcionen els nostres processos mentals, cosa que ens pot ajudar a prendre decisions millors i més informades.
El cru, el gas natural i el carbó són materials orgànics que els humans cremem per obtenir calor i energia. Aquests materials es formen a partir d’organismes morts durant milions d’anys, cosa que els ha portat a ser coneguts com a combustibles fòssils.
La proporció àuria és un famós concepte matemàtic molt lligat a la seqüència de Fibonacci.
La seqüència de Fibonacci és un patró de nombres que es repeteix a tota la natura.
Mentre els Estats Units i la Unió Soviètica van córrer per posar astronautes a la lluna durant els anys 50 i 60, la NASA va començar a provar el coet més poderós que mai havia fet: el Saturn V.
La capacitat d’identificar els diversos biaixos de la nostra vida és el primer pas per entendre com funcionen els nostres processos mentals. En ciència específicament, els investigadors intenten identificar biaixos que posseeixen, conscientment o sense saber-ho, per obtenir els resultats i les dades més clars possibles.
Quan una espècie viva desapareix completament de la Terra, la comunitat científica la declara extingida.
Si alguna vegada heu vist una imatge que s’assembla a una cara humana en el patró del fons de pantalla, heu experimentat una forma d’apofènia. Aquest concepte implica veure un patró significatiu dins de l’atzar, i és un fet habitual a tota la cultura moderna.